Compartim la idea de que un “sostre no és una llar”, malgrat que considerem un dret inalienable que tothom pugui gaudir com a mínim, d’un sostre digne.
Treballem des d’aquesta premissa en un pis d’acollida que tenim llogat i en el que es valora, pel damunt d’altres aspectes, la convivència, el respecte, el treball i el sentit de pertinença al grup que l’habita.
Aquest pis es manté amb fons propis i amb l’aportació de les persones que integren la “família” que hi viu, com a mesura de coresponsabilitat, quan disposen d’ingressos
El seguiment es fa a través d’un sociòleg, en funcions d’educador social, que treballa i vetlla els aspectes de relació, adaptació i inserció laboral.
